Els macroinvertebrats aquàtics de la Garrotxa: Nous articles.

Recentment han estat publicats un parell de treballs on s’amplia el coneixement sobre les comunitats de macroinvertebrats aquàtics i l’estat ecològic de rius i rieres sotmesos a una intensitat agrícola i ramadera moderada a la Garrotxa. Durant els anys 2013 i 2014 es van dur a terme mostreigs a 29 trams fluvials de la comarca, es van analitzar les mostres i es van tractar les dades que van donar lloc a aquests estudis.

 

Heptageni_Ecdyonurus_6.5x_2

Larva d’efímera del gènere Ecdyonurus

Com responen les comunitats de macroinvertebrats aquàtics a una activitat agrícola i ramadera moderada i als trets geogràfics dins la comarca de la Garrotxa?

Els macroinvertebrats aquàtics són organismes bioindicadors, és a dir, segons la seva presència i abundància, podem calcular diferents graus de contaminació a rius i rieres. En aquest estudi s’observa que l’activitat agrícola i ramadera moderada i combinada amb ús forestal a les conques dels rius i rieres estudiats provoca alteracions en la qualitat física i química de l’aigua, cosa que indica un cert grau de contaminació. Malgrat això, no ocorre així amb les comunitats de macroinvertebrats, que no es veuen alterades per aquesta activitat sempre que sigui de baixa intensitat quant a ocupació total de la superfície de la conca d’escorrentia. La desaparició d’alguns dels invertebrats més sensibles a la contaminació sembla ocorre doncs a majors intensitats d’activitat agrícola i ramadera.

 

Detall del cap i tòrax d'una larva de mosca negra (Simulium sp)

Detall del cap i tòrax d’una larva de mosca negra (Simulium sp)

En aquest estudi també s’observa una variació en la composició de les comunitats de macroinvertebrats segons la localització geogràfica dels rius i rieres dins la comarca. Així, trobem diferents espècies d’invertebrats als trams estudiats segons pertanyin a la conca del riu Ter, a l’Oest de la conca del Fluvià o a l’Est de la conca del Fluvià, deixant apart altres espècies més cosmopolites que es distribueixen per tota la comarca. Les comunitats dels rius i rieres de l’Oest de la conca del Fluvià presenten espècies ben adaptades a aigües fredes, corrents i oxigenades, mentre que a les de l’Est trobem altres més típiques d’aigües més temperades, amb relleus de vall i corrents més suaus. Als trams estudiats de la conca del Ter s’observa en general menys diversitat de macroinvertebrats.

Roig, R. 2016. Ecologia i distribució dels macroinvertebrats aquàtics de la Garrotxa: consideracions sobre el seu ús com a bioindicadors. Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 8: 5-23.

 

 

Quines són les espècies de macroinvertebrats de la Garrotxa?

IMG_6867

Riera de la Font del Joan aigües amunt de Ridaura.

Per primer cop, es presenta un estudi exhaustiu per identificar les espècies de macroinvertebrats presents als rius i rieres de la comarca de la Garrotxa. En total s’han identificat 179 gèneres i 79 famílies de macroinvertebrats, dels quals s’ha pogut assolir la identificació d’un total de 163 espècies diferents. D’aquestes, 45 són dípters (mosques i mosquits, la majoria de la família dels quironòmids), 28 efemeròpters (efímeres), 21 coleòpters (escarabats), 19 tricòpters (cuques de capsa), 14 plecòpters («mosques» de les pedres), 14 odonats (libèl·lules i espiadimonis), 11 mol·luscs (cargols i petxines), 8 heteròpters («xinxes» aquàtiques i sabaters), un megalòpter, un turbel·lari i un cranc.

Destaca la presència dels dípters quironòmids Micropsectra logani i Stempellinella flavidula, que s’han trobat per primer cop a la península Ibèrica. També és interessant confirmar la presència de quatre espècies amenaçades, com el cranc de riu (Austropotamobius italicus), dues libèl·lules (Oxygastra curtisii i Onychogomphus uncatus) i un espiadimoni (Calopteryx haemorroidalis). S’han detectat també dues espècies exòtiques: el cargol aquàtic Potamopyrgus antipodarum i la mosca Clogmia albipunctata. Destaca també la barreja en un mateix tram de riu de certes espècies d’efímeres, quelcom que no s’havia descrit fins ara. Finalment, també resulta interessant la presència d’algunes espècies d’efímeres i cuques de capsa que no s’havien trobat mai a la comarca de la Garrotxa o a la conca del Fluvià.

Roig, R.; de Mendoza, G.; Puig, M. A.; Larraz, M. & Langton, P. 2016. Contribució al llistat faunístic dels macroinvertebrats aquàtics de la Garrotxa. Annals de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, 8: 25-39.

 

Podeu llegir-ho complet a:  http://ichn-garrotxa.espais.iec.cat/publicacions/annals/annals-8/

39a Tertúlia Naturalística

Des de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN, et convidem a la 39a Tertúlia Naturalística que durem a terme aquest proper dijous dia 14 de juliol de 2016 al restaurant CATÒLICS d’Olot (c/Clivillers, 7) a partir de les 21:00 h.

El títol d’aquesta tertúlia serà “Les joies de la corona. Hi ha una escala de valors naturals?”. La comarca de la Garrotxa és molt rica pel que fa al seu patrimoni natural. Hi ha elements geològics únics que configuren un paisatge especial, una gran biodiversitat florística que s’estén des dels ambients mediterranis més secs fins als racons muntanyencs més humits  i milers d’espècies animals que viuen en un territori petit, però a la vegada molt variat pel que fa als paisatges zoològics existents. A l’hora de classificar i ordenar tots aquests valors naturals, normalment utilitzem diversos criteris que ens ajuden a prioritzar quins són els més importants. Però, realment hi ha espècies més importants que altres? Quins són aquests criteris de priorització? Quines utilitats té aquesta escala d’importància dels valors naturals? A la Garrotxa s’han avaluat aquests valors geològics, florístics i faunístics? Es poden avaluar de forma objectiva? Hi ha espècies de primera i espècies de segona? Què vol dir espècie paraigua? Descobrir, conèixer, estudiar, protegir, conservar, divulgar, gestionar, … són accions necessàries per a tots els valors naturals? Aquestes i altres preguntes serviran per introduir-nos en un debat apassionant!

39a Tertúlia naturalística

Les Tertúlies naturalístiques de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN tenen com a objectiu principal ser un punt de trobada de persones interessades en el patrimoni natural de la Garrotxa i estan obertes a tothom.

Es faran cada segon dijous de mes i la idea és trobar-nos per sopar o menjar alguna cosa i aprofitar per parlar de diversos temes: aspectes concrets de fauna, flora o geologia, temes transversals referents a la Garrotxa, projectes previstos o que estan en marxa, …

vine i participa

36a Tertúlia Naturalística

Des de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN, et convidem a la 36a Tertúlia Naturalística que durem a terme aquest proper dijous dia 14 d’abril de 2016 al restaurant CATÒLICS d’Olot (c/Clivillers, 7) a partir de les 21:00 h.

El títol d’aquesta tertúlia serà “Les orquídies de la Garrotxa: què en sabem?”. Quan parlem d’orquídies, parlem d’una de les famílies de plantes amb flors més nombrosa i diversa del planeta i que gaudeixen d’una àmplia acceptació social. Tot i així, gran part de la població les considera un element completament exòtic, ja que són d’aquesta mena totes les que es comercialitzen a les botigues, però ben a prop nostre, sense anar més enllà dels límits de la comarca de la Garrotxa, podem trobar unes 50 espècies diferents d’orquídies silvestres. Moltes de les espècies garrotxines són de mida petita i moltes vegades passen desapercebudes, però només cal mirar el nostre entorn amb ulls de naturalista i ens adonarem que, sobretot ara a la primavera, molts prats estan plens d’orquídies, que destaquen pels seus colors vius i que caminant per corriols enmig del bosc, trobarem orquídies que ens guien en el camí. N’hi ha de comunes i fàcils de trobar i d’identificar i d’altres rares i amb trets diferencials molt més críptics. L’any 2009 la Delegació de la Garrotxa de la ICHN va publicar la monografia “Les orquídies de la Garrotxa”, una obra de referència a nivell català fruit de la col·laboració de moltes persones amants de la natura en general, i de la flora i les orquídies en particular. Des de llavors fins a l’actualitat, s’han descobert noves espècies per a la comarca? En quins llocs i hàbitats podem trobar orquídies? Hi ha espècies protegides legalment? Cal adoptar mesures de conservació per a algunes de les espècies més rares i/o emblemàtiques? Quines són les curiositats més curioses de les orquídies? Hi ha orquídies paràsites? Quina relació hi ha entre en Charles Darwin i les orquídies? Què tenen a veure els testicles amb les orquídies? Què hem de fer i què no hem de fer quan trobem una orquídia? Aquestes i altres preguntes serviran per introduir-nos en un debat apassionant.

36a Tertúlia naturalística

Les Tertúlies naturalístiques de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN tenen com a objectiu principal ser un punt de trobada de persones interessades en el patrimoni natural de la Garrotxa i estan obertes a tothom.

Es faran cada segon dijous de mes (12 de maig, 9 de juny, 14 de juliol, …) i la idea és trobar-nos per sopar o menjar alguna cosa i aprofitar per parlar de diversos temes: aspectes concrets de fauna, flora o geologia, temes transversals referents a la Garrotxa, projectes previstos o que estan en marxa, …

vine i participa